Eclipse

[eng]

«In recent times, Lurdes R. Basolí has been putting together a small collection of postcards of portraits of Massai people, generally taken during the XIX and XX centuries by white photographers such as John Hinde, Dino Sassi, Yann Arthus-Bertrand and Stanislav Skulina. They are photographs that promote the stereotypical view of the black African as savage, and reproduce cultural schemas typical of colonial discourse and an exoticising view of the other. However, more recent research has led the artist to discover the existence of black African photographers who also participated in the production of this type of postcards and in the reaffirmation of this prototypical image of the native African, as was the case of the Lisk-Carew brothers from Sierra Leone. Recently, the artist has expanded this collection of postcards with portraits of natives of other African communities, and also with photographs of the so-called “human zoos”, ethnological exhibitions held as part of the great universal exhibitions that took place in Europe from the 1870s until the Second World War, in which recreations of villages with native people brought from the African continent were exhibited.

Basolí has researched the authors of the photographs of all these postcards, sought out their portraits, and used them to cover the faces of the subjects they photographed. As in an eclipse, in which a star is totally or partially hidden from the observer’s view by the interposition of another star, Basolí hides some images from the viewer with others, she protects faces that have been photographed and exhibited -often without conscious consent and always objectified and commodified- with the faces of those who photographed them and have remained hidden, in a gesture of restoration, and an attempt to establish between the photographed subject and the photographer, and also between the one who is seen and the one who looks, a less unequal relationship.» Alexandra Laudo

 

[cast]

«En los últimos tiempos, Lurdes R. Basolí ha ido reuniendo una pequeña colección de postales de retratos de gente massai, realizadas generalmente durante los siglos xix y xx por fotógrafos blancos, como John Hinde, Dino Sassi, Yann Arthus-Bertrand y Stanislav Skulina. Son fotografías que promueven la visión estereotipada del africano negro como salvaje, y reproducen unos esquemas culturales propios del discurso colonial y de una mirada exotizante del otro. Sin embargo, investigaciones más recientes han llevado a la artista a descubrir la existencia de fotógrafos africanos negros que también participaron en la producción de este tipo de postales y en la reafirmación de esta imagen prototípica del africano nativo, como fue el caso de los hermanos Lisk-Carew de Sierra Leona. Recientemente, la artista ha ampliado esta colección de postales con retratos de nativos de otros pueblos africanos, y también con fotografías de los llamados “zoos humanos”, muestras etnológicas organizadas dentro de las grandes exposiciones universales que tuvieron lugar en Europa desde la década de 1870 hasta la Segunda Guerra Mundial, en las que se exhibían recreaciones de poblados con personas nativas traídas del continente africano.

Basolí ha investigado quiénes fueron los autores de las fotografías de todas estas postales, ha buscado sus retratos, y los ha usado para tapar los rostros de aquellos sujetos a los que ellos fotografiaron. Como en un eclipse, en el que un astro es ocultado total o parcialmente de la vista del observador por la interposición de otro astro, Basolí oculta al espectador unas imágenes con otras, protege unos rostros que han sido fotografiados y exhibidos –a menudo sin un consentimiento consciente y siempre objetualizados y mercantilizados– con los rostros de aquellos que los fotografiaron y han permanecido ocultos, en un gesto de restauración, y un intento de establecer entre el sujeto fotografiado y el fotógrafo, y también entre quien es visto y quien mira, una relación menos desigual.» Alexandra Laudo

 

[cat]

«En els darrers temps, Lurdes R. Basolí ha anat reunint una petita col·lecció de postals de retrats de gent massai, fetes generalment durant els segles xix i xx per fotògrafs blancs, com ara John Hinde, Dino Sassi, Yann Arthus-Bertrand i Stanislav Skulina. Són fotografies que promouen la visió estereotipada de l’africà negre com a salvatge, i reprodueixen uns esquemes culturals propis del discurs colonial i d’una mirada exotitzant de l’altre. Investigacions més recents, però, han dut l’artista a descobrir l’existència de fotògrafs africans negres que també van participar en la producció d’aquest tipus de postals i en la reafirmació d’aquesta imatge prototípica de l’africà nadiu, com fou el cas dels germans Lisk-Carew de Sierra Leone. Recentment, l’artista ha ampliat aquesta col·lecció de postals amb retrats de nadius d’altres pobles africans, i també amb fotografies dels anomenats “zoos humans”, mostres etnològiques organitzades dins les grans exposicions universals que tingueren lloc a Europa des de la dècada de 1870 fins a la Segona Guerra Mundial, en les quals s’exhibien recreacions de poblats amb persones natives portades del continent africà.

Basolí ha investigat qui van ser els autors de les fotografies de totes aquestes postals, ha cercat els seus retrats, i els ha usat per tapar els rostres d’aquells subjectes a qui ells van fotografiar. Com en un eclipsi, en què un astre és ocultat de manera total o parcial de la vista de l’observador per la interposició d’un altre astre, Basolí oculta a l’espectador unes imatges amb unes altres, protegeix uns rostres que han estat fotografiats i exhibits ­–sovint sense un consentiment conscient i sempre objectualitzats i mercantilitzats– amb els rostres d’aquells que van fotografiar-los i han romàs ocults, en un gest de restauració, i un intent d’establir entre el subjecte fotografiat i el fotògraf, i també entre el qui és vist i el qui mira, una relació menys desigual.» Alexandra Laudo