Ser llobes [Ser Lobas]
Inauguració / inauguración / opening
Sala Muncunill | Terrassa, Barcelona
7/10/2021, 19h
[cat]
Ser llobes és el resultat d’un procés poc comú, el fruit d’una trobada. No és un projecte col·lectiu, sinó la suma de dues recerques iniciades fa més de sis anys: relats no resolts fins que les seves autores van ensopegar l’una amb l’altra, en circumstàncies molt adverses.
Elisa Miralles i Lurdes R. Basolí van convergir el 2020 davant la inevitable pantalla. Van compartir vivències, sincronicitats i processos creatius en sessions setmanals per Zoom, tot retroalimentant-se i donant-se suport com a autores i com a dones. Van descobrir que la fotografia no és document, ni especulació, ni visió privilegiada, sinó ferida sagnant, clivella en erupció, mirall trencat, unes cendres de les quals emergeix un ésser encara sense forma, però amb poders que s’albiren extraordinaris. (María Santoyo)
[cas]
Ser lobas es el resultado de un proceso poco común, el fruto de un encuentro. No es un proyecto colectivo, sino la suma de dos indagaciones iniciadas hace más de seis años: relatos irresueltos hasta que sus autoras dieron la una con la otra, en circunstancias muy adversas.
Ambas fotógrafas convergieron en 2020 frente a la inevitable pantalla. Compartieron vivencias, sincronicidades y procesos creativos en sesiones semanales por Zoom, retroalimentándose y apoyándose como autoras y como mujeres. Descubrieron que la fotografía no es documento, ni especulación, ni visión privilegiada, sino herida sangrante, grieta en erupción, espejo roto, unas cenizas de las que emerge un ser todavía informe, pero con poderes que se intuyen extraordinarios. (María Santoyo)
[eng]
Ser lobas is the result of an unusual process, the fruit of an encounter. It is not a collective project, but the sum of two enquiries that began more than six years ago: unresolved stories until their authors found each other, in very adverse circumstances.
Both photographers converged in 2020 in front of the inevitable screen. They shared experiences, synchronicities and creative processes in weekly Zoom sessions, encouraging and supporting each other as authors and as women. They discovered that photography is not a document, nor speculation, nor privileged vision, but a bleeding wound, an erupting rift, a broken mirror, ashes from which emerges a formless being, but with intuited extraordinary powers. (María Santoyo)