SIGNIS

 

[eng]

“It was a quiet oasis in a world of tragedy”.

Marià Manent, El vel de Maia, 19 January 1937

 

Montseny = mont [mountain] + signis [sign]. signis comes from sewk [to follow].

 

When the Romans travelled along the Mediterranean Sea and saw the Montseny massif, it signalled its proximity to the city of Barcelona.

When I was a child, I used to see the Montseny from my grandparents’ house; it was near and far, eternal but unknown, like a totem. I almost always passed it by to go to higher mountains, I almost always turned my back on it: I preferred to live in the city. My “urbanite” imaginary of the Montseny was reduced to beech forests gilded by autumn, to pixapins and mushroom hunters, to the wrinkled faces of shepherds who only existed in hardback books.

SIGNIS answers a call ignored since childhood. It is a desperate journey among threads and signs, a rhizome, an ethnographic investigation without rigour that satisfies the cosmopolitan thirst, the ineffable curiosity to discover what is hidden beyond the end of the roads, inside the forest. An escape from the city – and from oneself -, a clash, a confusion that becomes a loop: the search becomes an endless process. A motorised wandering through multiple cameras, films, and sensors.

Until one day “linear-productive” time disappeared in front of the centenary chestnut trees and the stories of the War of Lola de Cal Sant, also centenary. On that day, time became habitable and the experiences became lasting for the memory of the heart. At the end of the road there was silence. Now, the peaks of Montseny have become a refuge, no longer from a war, but from a “furiousnoisy” world that shakes us when we try to live it in peace.

Now I look at my house from the Montseny, my house from my house. When I drive towards the sea and leave it behind me, it no longer shows me how close I am to the city of Barcelona, which was once my home. Now it points me to the home you leave behind when you go on a trip. A place to be a photographer.

 

*SIGNIS began in 2016, within the framework of terralab.cat. It was during 2016 and 2017, staying at the El Puig farmhouse,
that the intensive fieldwork was carried out. The project continues to this day, and it is not known when it will end.

 

[cast]

“Era un oasi tranquilo en un mundo de tragedia”

Marià Manent, El vel de Maia, 19 de enero de 1937

 

Montseny = mont [montaña] + signis [señal]. signis proviene de sewk [seguir]

 

Cuando los romanos viajaban por el Mar Mediterráneo y avistaban el macizo del Montseny, éste les señalaba su proximidad a la ciudad de Barcelona.

Yo, siendo pequeña, avistaba el Montseny desde la casa de mis abuelos; estaba cerca y lejos, era eterno pero desconocido, como un tótem. Casi siempre lo pasaba de largo para recorrer montañas más altas, casi siempre le daba la espalda: prefería habitar la ciudad. Mi imaginario “urbanita” sobre el Montseny se reducía a los hayedos dorados por el otoño, a pixapins y buscadores de setas, a rostros arrugados de pastores que sólo existían en los libros de tapa dura.

SIGNIS atiende a una llamada ignorada desde la niñez. Es una travesía desesperada entre hilos y señales, un rizoma, una investigación etnográfica sin rigor que satisface la sed cosmopolita, la curiosidad inefable por descubrir qué se esconde más allá del final de los caminos, dentro del bosque. Una huída de la ciudad –y de una misma–, un choque, una confusión que deriva en bucle: la busca se vuelve proceso sin fin. Una deambulación motorizada a través de múltiples cámaras, carretes y sensores.

Hasta que un día el tiempo “linealproductivo” desapareció frente a los castaños centenarios y a las historias de la Guerra de la Lola de Cal Sant, también centenaria. Ese día el tiempo se volvió habitable y las vivencias perdurables para la memoria del corazón. Al final del camino lo que había era silencio. Ahora, las cimas del Montseny se han convertido en refugio, no ya de una guerra, sino de un mundo “furiosoruidoso” que nos sacude cuando nos proponemos vivirlo en paz.

Ahora observo mi casa desde el Montseny, mi casa desde mi casa. Cuando conduzco hacia el mar y lo dejo a mis espaldas, éste ya no me indica la cercanía a la ciudad condal, la que un día fue mi casa. Ahora me señala el hogar que dejas atrás cuando sales de viaje. Un lugar en el que ser fotógrafa.

 

*SIGNIS se inició en 2016, en el marco de terralab.cat. Fue durante 2016 y 2017, alojada en la masía El Puig,
cuando se realizó el trabajo de campo intensivo. El proyecto sigue a día de hoy, y no se sabe cuándo acabará.

 

 

[cat]

“Era un oasis tranquil en un món de tragèdia”

Marià Manent, El vel de Maia, 19 de enero de 1937

 

Montseny = mont [muntanya] + signis [senyal]. signis prové de sewk [seguir]

 

Quan els romans viatjaven pel Mar Mediterrani i albiraven el massís del Montseny, aquest els assenyalava la seva proximitat a la ciutat de Barcelona.

Jo, de petita, albirava el Montseny des de la casa dels meus avis; estava a prop i lluny, era etern però desconegut, com un tòtem. Gairebé sempre el passava de llarg per recórrer muntanyes més altes, gairebé sempre li donava l’esquena: preferia habitar la ciutat. El meu imaginari “urbanita” sobre el Montseny es reduïa a les fagedes daurades per la tardor, a pixapins i boletaires, a rostres arrugats de pastors que només existien als llibres de tapa dura.

SIGNIS atén una crida ignorada des de la infància. És una travessia desesperada entre fils i senyals, un rizoma, una investigació etnogràfica sense rigor que satisfà la set cosmopolita, la curiositat inefable per descobrir què s’amaga més enllà del final dels camins, dins del bosc. Una fugida de la ciutat –i d’una mateixa–, un xoc, una confusió que deriva en bucle: la cerca esdevé un procés sense fi. Una deambolació motoritzada a través de múltiples càmeres, rodets i sensors.

Fins que un dia el temps “linealproductiu” va desaparèixer davant dels castanyers centenaris i les històries de la Guerra de la Lola de Cal Sant, també centenària. Aquest dia el temps es va tornar habitable i les vivències perdurables per a la memòria del cor. Al final del camí el que hi havia era silenci. Ara, els cims del Montseny s’han convertit en refugi, no ja d’una guerra, sinó d’un món “furiós-sorollós” que ens sacseja quan ens proposem viure’l en pau.

Ara observo casa meva des del Montseny, casa meva des de casa meva. Quan condueixo cap al mar i el deixo a la meva esquena, aquest ja no m’indica la proximitat a la ciutat comtal, la que un dia va ser casa meva. Ara m’assenyala la llar que deixes enrere quan surts de viatge. Un lloc on ser fotògrafa.

 

*SIGNIS és un projecte iniciat el 2016, en el marc de terralab.cat. Durant el 2016 i el 2017, allotjada a la masia El Puig,
és on va tenir lloc el treball de camp intensiu. El projecte segueix obert i no se sap quan acabarà.